Excursió al refugi de Mont-Ral i els Motllats
Cap de setmana, per fi, és dissabte matí!
Bec el cafè corrents,
ja esperen mama gallina i els seus pollets
marxem d'excursió i el cor és content.
Arriben abraçades i entremaliats somriures.
Marxen les timideses dels poc valents
al calaix, amb els mitjons imparells
o a lo que quedi d'armari, mentre es va desfent.
Dels cotxes treuen els caps, o bé,
hi ha música serena o comentaris calents.
La gràcia del viatge és que,
en aquest mocador de món cada història és diferent.
L'aventura està assegurada hi hagi
llum, boira o vent.
Les que xerren, les que canten, les que no fan res
L'ànima troba el refugi encara que el cos s'acabi perdent.
Hi ha qui fa brillar de nou
un estel que ha caigut del cel
Hi ha qui busca petons perduts,
contes, nens, ullets innocents.
Arriba la nit, insomni roent
xiuxiueig i cors latents
i com bullen, els pensaments.
D'on surten tants sorolls...? i pets?
Un moment dolç, un moment suau
Quan... BABUUUM, un cop de vent.
Mullats pantalons, calces i barrets,
de l'excursió d'ahir (?), no penseu malament.
Odissea d'entrepans i des de Capafonts,
cap a la Foradada que anem,
la cova de les gralles, on és?
Cascada invertida, món del revés?
Goita soca*, quin verd grèvol!
I quin és el teix, avui hem aprés.
On estarà distreta la gent,
que juga, patina, i amb el cul a terra acaba caient.
I amb un gos i un gat,
amb una birra a les mans... hem acabat.
Valiente. ;)